La salut mental dels infants i adolescents és una prioritat fonamental per a qualsevol família. Quan un menor necessita suport psicològic, trobar un professional adequat pot marcar una gran diferència en el seu benestar i desenvolupament. No obstant això, de vegades sorgeix la necessitat de canviar de psicòleg infantil o adolescent.
Aquest procés pot generar dubtes i preocupacions entre mares, pares i cuidadors: quan és el moment adequat per fer-ho, com abordar el canvi i quines són les raons més habituals que motiven aquesta decisió.
En aquest article, explorarem en profunditat quan, com i per què pot ser necessari canviar de psicòleg infantil o adolescent, oferint pautes clares perquè les famílies puguin prendre aquesta decisió de manera informada i tranquil·la.
Quan és el moment de considerar un canvi de psicòleg?
Canviar de psicòleg no és una decisió que s’hagi de prendre a la lleugera, ja que la relació terapèutica és clau per a l’èxit del tractament. Tanmateix, hi ha senyals clares que indiquen que pot ser el moment adequat per buscar un nou professional.
1. Manca de connexió i confiança
La base de la teràpia és la confiança. Si l’infant o adolescent no se sent còmode, no connecta amb el psicòleg o es mostra reticent a participar a les sessions, probablement no s’estan creant les condicions adequades per avançar. En aquests casos, canviar de psicòleg pot ajudar a trobar algú amb qui el menor se senti realment a gust i pugui expressar-se amb llibertat.
2. Estancament en l’evolució
Després de diverses sessions, és normal que el progrés sigui gradual. Però si observes que no hi ha avenços significatius o que la situació empitjora, pot ser una senyal que l’enfocament terapèutic no està funcionant. Un nou psicòleg pot aportar una perspectiva diferent i noves estratègies per abordar els problemes.
3. Manca de comunicació amb la família
En la teràpia infantil i adolescent, la comunicació amb la família és essencial. Si el psicòleg no informa adequadament sobre el procés, no respon als dubtes o no involucra els pares quan cal, pot ser difícil mantenir un seguiment efectiu del tractament.
4. Canvis en la vida del menor o la família
De vegades, circumstàncies personals, familiars o logístiques (com mudances, canvis escolars o problemes d’horaris) poden dificultar la continuïtat amb un mateix professional. En aquests casos, canviar de psicòleg pot ser una decisió pràctica i necessària.
5. Incompatibilitat ètica o professional
Si observes actituds poc ètiques, manca de professionalitat o comportaments que et generen desconfiança, és imprescindible buscar un altre psicòleg. L’ètica i el respecte són pilars fonamentals de qualsevol relació terapèutica.
Per què pot ser necessari canviar de psicòleg infantil o adolescent?
Els motius per canviar de psicòleg són diversos i no sempre negatius. A continuació, t’expliquem algunes de les raons més freqüents:
1. Diferències en l’enfocament terapèutic
Cada psicòleg té el seu propi estil, metodologia i especialització. Pot ser que l’enfocament inicial no s’adapti bé a les necessitats específiques del menor. Canviar de professional pot significar trobar un tractament més personalitzat i efectiu.
2. Necessitats canviants del menor
A mesura que l’infant creix, els seus problemes i necessitats poden evolucionar. És possible que es requereixi un especialista amb experiència en una àrea concreta (trastorns d’ansietat, dificultats d’aprenentatge, problemes de conducta, etc.) per abordar millor la situació.
3. Renovació i motivació
Un canvi pot suposar un nou començament i una motivació extra per al menor. De vegades, després d’un temps, el vincle terapèutic pot afeblir-se, i un nou psicòleg pot aportar energia, eines i perspectives renovades.
4. Recomanacions i referències
Els pares poden decidir canviar en base a opinions o recomanacions d’altres professionals, familiars o amics que hagin tingut bones experiències amb determinats psicòlegs.
Com fer el canvi de psicòleg de manera adequada?
Canviar de psicòleg infantil o adolescent s’ha de fer amb cura per garantir la continuïtat del tractament i minimitzar l’impacte emocional. Aquí tens algunes pautes per fer-ho de la millor manera:
1. Parlar amb el psicòleg actual
Si és possible, és recomanable expressar els dubtes o dificultats que motiven la intenció de canviar. Un bon professional valorarà l’honestedat i podrà oferir solucions, ajustar l’enfocament o, si cal, facilitar una transició suau cap a un altre especialista.
2. Informar l’infant o adolescent
És important explicar al menor que el canvi no significa un fracàs, sinó una oportunitat per continuar millorant. Assegura’t que se senti escoltat i que entengui que aquest procés busca el seu benestar.
3. Buscar un nou professional adequat
Investiga i busca psicòlegs especialitzats en l’àrea que necessita el menor. Verifica les seves credencials, experiència i mètodes de treball. Si pots, demana una primera visita per valorar la connexió amb l’infant o adolescent.
4. Sol·licitar la transferència d’informes i documentació
Demana al psicòleg anterior que faciliti els informes i l’historial clínic perquè el nou professional tingui tota la informació necessària per continuar el tractament sense perdre detalls importants.
5. Mantenir la rutina i la constància
Tot i el canvi, és fonamental mantenir la regularitat de les sessions per evitar retrocessos. Ajuda el menor a adaptar-se a la nova dinàmica i reforça la importància de continuar el procés.
Què ha de tenir en compte la família durant aquest procés?
El suport familiar és clau perquè l’infant o adolescent se senti segur i recolzat. Des del Centre Olimp us deixem algunes recomanacions que poden ser molt útils:
- Paciència: els canvis poden generar incertesa, però amb suport i temps, el menor s’adaptarà.
- Escolta activa: para atenció a les emocions i opinions del nen o adolescent durant el canvi.
- Confiança: mantingues la confiança en el procés i en el nou professional.
- Col·laboració: participa activament en la teràpia, seguint les indicacions del psicòleg i fomentant un ambient positiu.
En definitiva, canviar de psicòleg infantil o adolescent és una decisió important que pot contribuir significativament al benestar i desenvolupament emocional del menor. Reconèixer quan és necessari, actuar amb cura i comptar amb el suport adequat són claus perquè aquesta transició sigui positiva i constructiva.
T’interessa: Quin és el millor moment per portar el meu fill al psicòleg?
La relació terapèutica és un espai segur, una aliança que pot transformar vides. Però, com qualsevol vincle, necessita connexió, confiança i sintonia. Cada nen i cada adolescent mereixen sentir-se escoltats, compresos i acompanyats de veritat.
Si alguna cosa dins teu et diu que ha arribat el moment de fer un canvi, escolta-la. De vegades, canviar de professional no és fer un pas enrere, sinó una nova oportunitat per créixer, sanar i avançar. Perquè el més important no és qui comença el camí, sinó qui sap caminar al seu costat quan més ho necessita.
